Travessats

Cada passa és un victòria i un dol.

Udola el goig

A través dels mots

que ens uneixen i  ens separen

Per punts,

Comes,

Cursives

I peus de pàgina.

Per què ningú no estima el silenci?

No fos cas que caiguéssim en els paranys de l'amor

(una paraula que actualment és tan o més estèril que la resta de mots que hom utilitza  a: les andanes del metro, la via pública, la premsa i els dinars (sobre tot els del Nadal) familiars).

De debò aquest és el paradigma del nostre temps?

Les cites son només cites

si al fons d’elles

no s'hi amaga una emoció?

Cada passa és un dol i una victòria.

I viceversa.

Al carrer ningú les compta, (les passes).

Ni a les andanes.

Ni als diaris.

Ni als congressos.

Ni als Nadals.

 Com si cada un dels mites, contes, faules i llegendes...

Hagués caigut en l’oblit.

Les sirenes emmudeixen i els mariners s’ofeguen.

Una dona els observa,

Sense comprendre.

Com és possible que no deixin cap rastre?

el traç dels dits pressionant suaument

Els grans de sorra d’una platja oblidada...?

Com un silenci que conté totes les respostes a tots els enigmes.

Les sirenes emmudeixen i els mariners s’ofeguen.

Travessats.

Cada passa és un victòria i un dol.

I viceversa.

Com si res deixés rastre.

Res...

De...

Res...?