Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2017

Sí-m-bols

Marc    Tot va començar quan la Sara va obsessionar-se amb autores suïcides com la Virginia Woolf o la Sylvia Plath. O potser no. Va començar abans, just quan va adonar-se del poder que posseïa i, just abans d'embogir, d'obrir els ulls. L’estimo. Sempre l’he estimat. Mai no li vaig confessar perquè ella… No pot estimar. Vull dir, no pot estimar-me. I no m’importa. Només vull… La cafetera comença a piular. Sara : Sí. Posa’m molta llet, ‘porfa’. Estava mirant l’infinit. Eduard : Mel? Sara : Sí. Jo mirava l’infinit i aleshores… L’Eduard badalla i s’estira . Sara : No t’interessa? Eduard : Sí que m’interessa… Sara : Tots brindàveu com si fos una celebració! Eduard : Collons! Li cau la tassa de cafè a la taula i s’incorpora per a eixugar les restes amb un tovalló . Eduard : Perdona… Digues. Sara : Crec que el millor serà escriure-ho. Eduard : Però perquè dius que era una comèdia? Sa...

Los niños de Alicia

Oigo llorar a los niños. Cae la noche Sobre mis párpados Sonámbulos. Cruzo, A tientas y a oscuras, Pasillos prohibidos. Oigo llorar a los niños. Cuando anochece Y la gente baja las persianas, Y poco a poco Todas las luces se apagan. Justo entonces un llanto Me atraviesa como un rayo Y pienso en todos los niños, y  en todas niñas Que estarán llorando también ahora . Oigo llorar a los niños. Ni la luna Ni los transeúntes Consiguen acallarlos. Tengo sueño. Tanto sueño  Que s ueño que Alicia Canta su melodía prohibida. Como una hoja que baila con el viento de abril. Lloran los niños. Les contaré un cuento, El cuento triste más hermoso del mundo. El silencio.

Anatomía del olvido

         Una mujer , Cassandra… (Pues si pudiese elegir, seguiría siendo mujer, y no por razones de ideología feminista   -aunque también podría ser-, sino más bien por razones de índole moral, pues no quiero ni imaginar qué sienten los hombres, la magnitud de su deseo, etc., para llegar a cometer semejantes atrocidades, no es necesario dar ejemplos, creo), experimenta en contra de su propia voluntad un fuerte sentimiento de culpa cada vez que logra algún propósito (por más nimio que este sea) y, como consecuencia de ello, se abstre Caer rendida. Ser runa. Ser runa. Runa. Runa. Runa. Flotar entre la pólvora, ser invisible, transparente, y al mismo tiempo inconmensurable, viva, cuerpo, vísceras, vía de escape   y se disocia   hasta olvidarlo todo , Hay una música, una música silente y constante, por debajo de nosotros, de nuestras miradas, de nuestros anhelos y esperanzas, de nuestras memorias. como si se tratase de un sueño. ...

ETC, ETC, ETC...

Em passava sovint, a l’escola. Ho havia oblidat per complet. Segurament, aquest relat no serà coherent, però es que n’estic farta, completament farta, de ‘ser’ coherent. Com deia, això ja em passava a l’escola. M’avorria. M’avorria moltíssim i no comprenia el motiu del meu desinterès i la meva desgana, i quan tornava a casa espiava els llibres del pare i ni jo mateixa n’era conscient, tal com si es tractés d’un pecat. Em calia llegir una sola vegada les lliçons que s’havien impartit al llarg del curs, sense haver estat gairebé mai atenta, per a obtenir un ‘suficient’ que justifiqués cada un dels meus dies en aquell pupitre en el que escrivia i dibuixava mentalment tot allò que en el present era, si més no, impossible. Vull dir, que no pots tenir, no sé, et anys, i somniar amb ser a l’ universitat estudiant dret. No és possible. No sé ben bé quan va començar l’autoengany (va ser un autoengany... o un indu-engany?), si quan vaig aprendre a llegir en un instant fugaç e...