Res no és mesquí
- Res no és mesquí ni cap hora és isarda -. (Vas dir ) - I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja -. (T' hagués dit, si hagués estat capaç) ( Al menys hagués pogut dir-te): - Salvat Papasseit? La gent acostuma a defugir la poesia en contextos públics com el metro o l'autobús. És com si només hi cabessin banalitats a les andanes de les estacions, tals com: - Yo también te quiero , mi vida, esta noche soy toda tuya (mentre es pinta els llavis i es mira, hipnòtica, a través del reflex d'una de les absurdes finestres del metro). O...: - És clar , diuen que el pepino s'ha encarit amb això de la capa d' ozono - ( pero ningú li cedeix el lloc a la pobra senyora). (Jo normalment porto música als timpans perquè si no m'avorreixo i m'adormo o em despisto i em passo de parada) A vegades, molt ...