Res no és mesquí

- Res no és mesquí ni cap hora és isarda -.

(Vas dir )

- I no som mai un plor

sinó un somriure fi

que es dispersa com grills de taronja -.

(T'hagués dit, si hagués estat capaç)

(Al menys hagués pogut dir-te):

- Salvat Papasseit?

La gent acostuma a defugir la poesia en contextos públics com el metro o l'autobús. És com si només hi cabessin banalitats a les andanes de les estacions, tals com:

-Yo también te quiero, mi vida, esta noche soy toda tuya (mentre es pinta els llavis i es mira, hipnòtica, a través del reflex d'una de les absurdes finestres del metro).

O...:

- És clar, diuen que el pepino s'ha encarit amb això de la capa d'ozono- (pero ningú li cedeix el lloc a la pobra senyora).

(Jo normalment porto música als timpans perquè si no m'avorreixo i m'adormo o em despisto i em passo de parada)

A vegades, molt de tant en tant, et trobes a qui t'agradaria trobar-te i aleshores no saps què dir, et costa respirar i et sents petita com una formiga, insignificant, els teus ulls em fan sentir plena, indefensa, i no puc escoltar-te, respira, el teu somriure és tan dolç i els teus llavis tan carnosos, haig de dir alguna cosa:

(T'hauria preguntat, per exemple):

´- T'escaparies amb mi?-

I tu podries haver contestat quelcom com...:

- Sí. Però ara no puc.-

- A on t'escaparies amb mi?-

- Potser a París?-

No vam parlar de res d'això. Però la pell, els ulls, la veu, ens delataven.

(Vaig pensar que volies fer-me un petó o ho vas pensar tu...?)

A vegades penso que tot això, aquest món meravellós i cruel, no és més que un diàleg d'aquells platònics, que només som idees, abstraccions, conceptes que un demiürg sentencia. D'altres escric. D'altres no faig res i miro l'infinit com feia la meva mare i la seva i...

- Res no és mesquí ni cap hora és isarda-.

(Dius com si res...)



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

'La hierba nunca crecerá bajo mis pies'

Llegué bastante pronto, con un bistec en el esófago y la cotidiana sensación de que sería un día como cualquier otro. La puerta estaba abierta, sonaba algo así como Chet Baker. Hacía un año o más que había dejado de frecuentar los locales nocturnos del barrio, pensaba que ya lo sabía todo de la gente, de las conversaciones, de los licores, del sexo, de las fragancias. Y mientras los músicos llegaban y la gente se sentaba y se apagaban las luces empezó a escuchar una voz que no era como las de siempre, una voz que parecía atravesar no sólo los tímpanos, sino también los nervios, el sudor, la tensión, la hostilidad, y por un momento el mundo era eso, gente que se escucha y se entrega, y nada más. Terminó el concierto, recogí mis cosas, y pensé que eso era lo máximo que podía esperar de una noche de sábado. Me disponía a huir vilmente cuando 7 me sonrió, extasiado, y mientras él me hablaba empecé a sentir que si volvía a casa seguiría siendo la misma, y entonces ella (un 4), senta...
Més informació

ETC, ETC, ETC...

Em passava sovint, a l’escola. Ho havia oblidat per complet. Segurament, aquest relat no serà coherent, però es que n’estic farta, completament farta, de ‘ser’ coherent. Com deia, això ja em passava a l’escola. M’avorria. M’avorria moltíssim i no comprenia el motiu del meu desinterès i la meva desgana, i quan tornava a casa espiava els llibres del pare i ni jo mateixa n’era conscient, tal com si es tractés d’un pecat. Em calia llegir una sola vegada les lliçons que s’havien impartit al llarg del curs, sense haver estat gairebé mai atenta, per a obtenir un ‘suficient’ que justifiqués cada un dels meus dies en aquell pupitre en el que escrivia i dibuixava mentalment tot allò que en el present era, si més no, impossible. Vull dir, que no pots tenir, no sé, et anys, i somniar amb ser a l’ universitat estudiant dret. No és possible. No sé ben bé quan va començar l’autoengany (va ser un autoengany... o un indu-engany?), si quan vaig aprendre a llegir en un instant fugaç e...
Més informació

TEMPTACIÓ: A+B+C = D?

TEMPTACIÓ: A+B+C= D? A: HO SENTO... A VEGADES EL MILLOR ÉS CÓRRER, SIMPLEMENT. B: NO T'ENTENC... A: JO TAMPOC... SUPOSO QUE AL FINAL, AIXÒ DE L'AMOR... B: ¿SI...? A: BÀSICAMENT ÉS UNA PUTADA. B: UNA PATADA, DIRIA JO. QUÈ EM DIRÀS ARA, ¿’CARPE DIEM’? A: SÓC INCAPAÇ DE COMPROMETREM. B: MENTIDA. A ABAIXA EL CAP, SEMBLA QUE ÉS A PUNT DE PLORAR PERÒ ACONSEGUEIX EMPASSAR-SE LES LLÀGRIMES. A: TU PARLES DE VERITATS I MENTIDES? DIGAM UNA SOLA VERITAT, UNA SOLA, QUE JUSTIFIQUI QUE NO HI FOSSIS QUAN... B: I QUÈ PUC FER? A: NO HO SÉ. B: TORNEM-HI... ¿NO HO ENTENS? PORTES TOTA LA VIDA ENCEGADA, LLUITANT PER UNA CAUSA INEXISTENT. ¿NO HO VEUS QUE ETS UNA ICONA DE L'AUTOAJUDA BARATA? AMB LES TEVES FRASES FETES, AMB EL TEU LOOCK ATZARÓS I TOTS ELS TEUS ACCESORIS RETROS QUE NO SON MÉS QUE UN 'ENALTIMENT DE LA SORT, L'ATZAR I LA CASUALITAT'. ¿NO T'ADONES QUE ETS UNA POST-CONSUMISTA MÉS QUE HA OBLIDAT LA CAUSA COL.LECTIVA I LA REMPLAÇAD...
Més informació