Ara

I ara que has capturat el record original,
Ara que els matins no cremen parpelles
(Iris…)
I sents que tornes a ser
Ella,
La de sempre i la de mai.
(Iris…)
Ara la tristesa i el dolor
D’oblidar-te
Com s’obliden
Els crits dels llops a mitjanit.
(Iris…)
L’estimaré sempre,
Penses mentre es desdibuixa el seu rostre
Entres els teus dits
Que durant tant de temps
Van renegar dels seus propis sentits.
Una vida entelada,
I tantes coses que et diria,
Continúes,
Si fossis aquell mateix que em va regalar
El do de la paraula
I el pecat.
Ets humà,
Li diries.
I sé que em vas estimar.
Li dedicaries un últim somriure
(Sincer)
I pensaries en ell un cop al dia la resta de la teva vida.
 
Perque vull,
Com diria l’Ovidi.



   

 

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

'La hierba nunca crecerá bajo mis pies'

Llegué bastante pronto, con un bistec en el esófago y la cotidiana sensación de que sería un día como cualquier otro. La puerta estaba abierta, sonaba algo así como Chet Baker. Hacía un año o más que había dejado de frecuentar los locales nocturnos del barrio, pensaba que ya lo sabía todo de la gente, de las conversaciones, de los licores, del sexo, de las fragancias. Y mientras los músicos llegaban y la gente se sentaba y se apagaban las luces empezó a escuchar una voz que no era como las de siempre, una voz que parecía atravesar no sólo los tímpanos, sino también los nervios, el sudor, la tensión, la hostilidad, y por un momento el mundo era eso, gente que se escucha y se entrega, y nada más. Terminó el concierto, recogí mis cosas, y pensé que eso era lo máximo que podía esperar de una noche de sábado. Me disponía a huir vilmente cuando 7 me sonrió, extasiado, y mientras él me hablaba empecé a sentir que si volvía a casa seguiría siendo la misma, y entonces ella (un 4), senta...
Més informació

ETC, ETC, ETC...

Em passava sovint, a l’escola. Ho havia oblidat per complet. Segurament, aquest relat no serà coherent, però es que n’estic farta, completament farta, de ‘ser’ coherent. Com deia, això ja em passava a l’escola. M’avorria. M’avorria moltíssim i no comprenia el motiu del meu desinterès i la meva desgana, i quan tornava a casa espiava els llibres del pare i ni jo mateixa n’era conscient, tal com si es tractés d’un pecat. Em calia llegir una sola vegada les lliçons que s’havien impartit al llarg del curs, sense haver estat gairebé mai atenta, per a obtenir un ‘suficient’ que justifiqués cada un dels meus dies en aquell pupitre en el que escrivia i dibuixava mentalment tot allò que en el present era, si més no, impossible. Vull dir, que no pots tenir, no sé, et anys, i somniar amb ser a l’ universitat estudiant dret. No és possible. No sé ben bé quan va començar l’autoengany (va ser un autoengany... o un indu-engany?), si quan vaig aprendre a llegir en un instant fugaç e...
Més informació

TEMPTACIÓ: A+B+C = D?

TEMPTACIÓ: A+B+C= D? A: HO SENTO... A VEGADES EL MILLOR ÉS CÓRRER, SIMPLEMENT. B: NO T'ENTENC... A: JO TAMPOC... SUPOSO QUE AL FINAL, AIXÒ DE L'AMOR... B: ¿SI...? A: BÀSICAMENT ÉS UNA PUTADA. B: UNA PATADA, DIRIA JO. QUÈ EM DIRÀS ARA, ¿’CARPE DIEM’? A: SÓC INCAPAÇ DE COMPROMETREM. B: MENTIDA. A ABAIXA EL CAP, SEMBLA QUE ÉS A PUNT DE PLORAR PERÒ ACONSEGUEIX EMPASSAR-SE LES LLÀGRIMES. A: TU PARLES DE VERITATS I MENTIDES? DIGAM UNA SOLA VERITAT, UNA SOLA, QUE JUSTIFIQUI QUE NO HI FOSSIS QUAN... B: I QUÈ PUC FER? A: NO HO SÉ. B: TORNEM-HI... ¿NO HO ENTENS? PORTES TOTA LA VIDA ENCEGADA, LLUITANT PER UNA CAUSA INEXISTENT. ¿NO HO VEUS QUE ETS UNA ICONA DE L'AUTOAJUDA BARATA? AMB LES TEVES FRASES FETES, AMB EL TEU LOOCK ATZARÓS I TOTS ELS TEUS ACCESORIS RETROS QUE NO SON MÉS QUE UN 'ENALTIMENT DE LA SORT, L'ATZAR I LA CASUALITAT'. ¿NO T'ADONES QUE ETS UNA POST-CONSUMISTA MÉS QUE HA OBLIDAT LA CAUSA COL.LECTIVA I LA REMPLAÇAD...
Més informació